IES SEDAVÍ

Salutacions des de l'IES Sedaví. Com sempre, el meu alumnat ha fet una votació per seleccionar els contes que pengem al blog. Ací teniu el resultat de la votació. Jo sols he revisat les faltes ortogràfiques però he respectat l'estil i la manera de redactar de cada alumne. Ja sabeu com funciona això: ho revises mil voltes i sempre "se t'escapa" alguna errada. Si la trobeu, no és culpa dels xics i de les xiques, sinó de la professora, que està corregint com una boja i potser no està tan fina com toca. Vull agrair a tot el meu alumnat la seua participació i a tots vosaltres també, ja que sense tots i cadascun de nosaltres això seria impossible (començant, és clar, per l'autor).

MICRORELATS IES SEDAVÍ

Estimat Joan Ferrer:

T'estaràs preguntant qui sóc i què és el que vull. Doncs jo sóc David Ferrer. Sí, sóc Ferrer, com tu. Que com pot ser? Començaré a contar-te la història ara mateix.

Te'n recordes d'Emma? Fa quasi un mil·lenni ja?Doncs bé, al poc de temps que tu hagueres desaparegut ma mare es va enterar que estava embarassada i d'ahí vaig nàixer jo.

Li va costar molt tornar a ser feliç. El meu iaio va dir que des que havies desaparegut no havia tornat a somriure, però que quan vaig nàixer les coses van canviar. Va deixar de plorar tant i va començar a viure la vida. Totes les nits, abans de dormir, ella em contava algunes de les vostres històries, eren molt emocionants. Amb el temps em vaig adonar que havia de trobar-te, però a poc a poc va anar convertint-se en un somni impossible.

Ma mare va morir quan jo tenia 20 anys. A partir d'ahí la meua vida no va tornar a ser la mateixa. Jo em vaig donar compte que complia anys i no envellia. No sabia per què fins que un dia, quan anava a per aigua, em vaig xocar amb u que deia que s'anomenava Diable. L'únic que em va dir era que jo seria immortal a l'igual que el meu pare i que m'ajudaria a trobar-te.

I ara que per fi t'he trobat podré contar-te totes les coses per les quals he passat i viceversa, i tu podràs contar-me totes les aventures que vas viure amb ma mare i que ella no em va poder contar.

T'estima,

David Ferrer.

P.D: Prompte podrem estar junts. T'ho jure.

Cristina Barrachina, 4t ESO

Estimant Joan,

Com pots observar, o bé pel que veig crec que no podràs, no sóc qui esperaves, sóc la teva Emma. Amor meu, sé que la mort d'un ser estimat pot produir un gran revol en la vida, però jo ja no puc resistir-ho més. Des d'aquell dia que es va morir el teu pare, no has tornat a ser el mateix. Cada vegada que recorde el moment en què em narraves la història de la visita del dimoni amb els tres desitjos, se'm posa la pell de gallina.

Joan, aquell "dimoni" només era el mercader que en veure el teu estat, ofés pel fet que no volgueres vendre-li l'espasa, no va dubtar ni un segon a passar-te una mala jugada. I així va ser. Ara et penses que eres immortal i fins i tot, et penses que eres ric. De la teua bossa només en treus pedres, no monedes d'or. Pel dia em fa por que vages pel carrer tot sol, de vegades t'acompanye però et penses que estàs en una expedició amb un tal Pizarro. La gent no sap de què parles, i jo tampoc. Arriba l'hora de dormir i somies en veu alta, parles freqüentment dels escacs, de gent que pareix important i inclús parles d'una manera molt estranya. Però sincerament, Joan, t'escolte parlar d'una tal Greta Garbo, i no m'hi puc aguantar, sempre et desperte quan sent el seu nom. L'últim fet estrany ha estat quan has escrit una carta, que no sé de qui has après tu a escriure, a la reina d'Anglaterra, veges tu qui serà eixa. A mi m'han ajudat a escriure aquesta carta, per si de cas entres en raó. Molts metges m'han dit que no tens remei, però que la teua història és meravellosa. Qui sap si algú en un futur vol plasmar-la en fulls.

Joan, recorda que t'estimaré tota la vida.

Sempre teua, Emma.

Isabel Puchades, 2n de Batxillerat

Benvolgut Joan:

No sóc la Reina d’Anglaterra, sóc algú millor. He llegit la teva carta, pareixes massa desesperat, no creus? De veritat penses que la reina et faria un favor d’aquesta categoria? Innocent… mai canviaràs.

Et propose una cosa, pots acceptar o no, encara que en la teva situació no tens moltes opcions. Ja em vaig quedar la teva increïble espasa i em varen donar una fortuna per poder exposar-la temporalment al museu, però necessite una cosa més. Ets molt llest, saps? L’spata ignea no funciona si no ets tu qui la té entre les mans… Vas captant ja la idea?

Puc tornar-te mortal de nou i traure’t de la presó, però amb una condició: has d’ajudar-me a assaltar el palau de la reina. Dins d’aquest es troba la que jo anomene “huitena meravella del món”, encara que realment és un trident d’or massís que va pertànyer al meu besavi i que li va ser arrabassat injustament per un assumpte que preferisc no esmentar. El vull, i tot el que vull ho aconseguisc.

Resumint, tu necessites ajuda i jo et necessite a tu, no cal dir res més. Crema aquesta carta i conta fins a cinc, estic de camí.

Raquel Rico, 2n de Batxillerat

Buckingham Palace, Anglaterra

John Smith

Presó de *****, Anglaterra

John Smith,

He llegit la vostra estranya carta. Al principi, em va semblar una mica estrany que jo estigués llegint una carta que començava amb fets medievals viscuts per vostè mateix, fins que vaig avançar la lectura i llavors vaig entendre tot, vaig entendre que vostè és un desequilibrat mental i que no hauria d'estar a la presó sinó en un centre psiquiàtric de màxima seguretat. És clar que també és una persona altament perillosa, ja que va intentar llevar-se la vida amb una espasa que suposadament portava feta per vostè mil anys. Està clar que jo, sent la Reina d'Anglaterra, sí que podria fer alguna cosa per vostè. Si es trobara en plenes facultats mentals, jo estaria encantada d'ajudar, mentre no demostre el contrari passarà la resta dels seus dies en un centre psiquiàtric, jo mateixa m'asseguraré que el traspàs de la presó al centre psiquiàtric es dugui a terme.

Una cordial salutació.

La Reina d'Anglaterra.

Rubén Moreno, 4t ESO

Estimat Joan,

Quina història que has tingut, xic! La veritat és que no m’estranya gens que estiguis tan trist i a la vegada tan sol… Que qui sóc jo? Diguem que sóc algú que ha trobat aquesta carta i que no ha pogut resistir-se a contestar-la. Has tingut la mateixa edat durant milions d’anys. Eh… No vull criticar-te ni poc més però … no vols saber com haguera sigut la teua vida sent mortal?

Bé, anem al que és important: la teua situació a la presó. Jo no sóc una persona important como per a ajudar-te, però et puc oferir una amistat. Pensaràs que és una bogeria sabent que ets immortal… Jo , per altra banda pense que no pots estar sol tota la vida. Podem parlar per carta i contar-nos els problemes i tot això. Qui sap, potser ens veiem alguna vegada. I com un gran escriptor de microrelats va escriure : “Quan es va despertar, el dinosaure encara estava allí”. Potser açò t’ajude a pensar per què estàs on estàs i que facis el que facis sempre estarà ahí el problema.

Salutacions, A.

Sandra Monrabal, 4t ESO

Presó de *****, Anglaterra

Darreriers del segle XX

Imbècil Joan Ferrer,

De veritat et pensaves que jo, el magnífic Dimoni, anava a deixar que el nostre pacte eixira a la llum? Fastigoset humà, com ets tan innocent? No has aprés res en aquestos mil anys? Estic en totes bandes, ho controle tot.. HO SÉ TOT!!!

Em dónes tanta llàstima... que he decidit apiadar-me de tu. Sí, sí, has llegit bé. No et penses que el mèrit és teu, cretí, ho deus a la Garbo. Fa unes nits vingué a fer-me una visita el Cupid. Després de sopar i fer-nos una misteleta em confessà que havia vingut a donar-me un missatge de la Greta: estava disposada a baixar del cel fins als meus dominis només per deixar de veure't patir.

Jo no sóc de fer favors, o almenys sense rebre res a canvi, però la Greta és una gran actriu i no podia fer-li aquest lleig. Així doncs, he decidit fer una excepció i et donaré allò que tant anheles: la mort. La nit del 14 de febrer apareixerà Cupid en la teua cel·la i et dispararà una de les seves fletxes. Aniràs a parar directament a l' infern, on et retrobaràs amb moltes de les teues antigues amistats però també amb gent no tan estimada.

Ens veiem molt prompte,

El genial, magnífic i totpoderós Senyor de l' Infern.

Av. Sulfurosa de les les profunditats de la Terra.

Marta Bachiller, 2n de Batxillerat

Anglaterra, 1 de gener de 2011

Benvolgut Joan Ferrer:

T'escric per dir-te que no et preocupes, t'entenc més del que et penses, mai vaig pensar que hi hauria més gent com jo, també soc immortal, vaig fer un pacte amb el diable fa milers d'anys a canvi dels meus coneixements, ara mateix vaig a la presó i et trac d'ahí, per fi tinc un amic per a sempre, sense haver de separar-me'n, o vore com es mor, i damunt ric, podem fer meravelles amb les nostres fortunes. A banda de tot açò et vaig a confessar un secret, eres l'única persona que ho sap: el segon desig que li vaig demanar al dimoni és un canvi de sexe, jo abans era un home, vaig nàixer al 427 a.C. Soc Plató i em vaig fer immortal quan tenia 43 anys, ara ja ho saps tot, guarda'm el secret. A més vull que sàpies que encara no he gastat el meu tercer desig, per tant, quan vulgues tornar a ser mortal sols tens que demanar-m'ho perquè com a filòsof que sóc m'encanta observar l'evolució del coneixement i per aquest motiu, adore ser immortal.

Atentament, la Reina d'Anglaterra

Marta Aparisi, 2n Batxillerat