Benvolgut i vell amic, Joan
Ferrer ,
Després d'haver llegit aquesta carta, tan sols he confirmat el que
sospitava des de fa molt temps. Ens estalviarem, ara, l'explicació de com
aquesta carta ha arribat a les meues mans ja que és una llarga història. Molt abans
que em comunicares els teus desitjos, sabia perfectament que un d'ells seria la
immortalitat. És un desig bastant predictible entre vosaltres, els humans, junt
al de la riquesa.
Qui t'anava a dir a tu que aquell desig que pensaves que et faria tan feliç
acabara convertint-se en el teu pitjor malson? Ni tu ni cap persona ho hauria
imaginat al principi, ja que els problemes comencen quan t'adones que ni tan
sols podràs compartir la resta de la teua vida al costat de la persona que
estimes.
I digues-me, Joan, quin sentit tindria la vida si no existira la mort? Tu
mateix estàs vivint la desesperació i la impotència que se sent en no poder
morir. Aquests sentiments han quedat molt ben reflectits en la carta que has
escrit i no puc negar que m'han commogut, però, quina classe de dimoni seria jo
si et concedira el que tant desitges? La teua vida ha estat plena de pecats des
del nostre pacte, com ben bé has descrit en la teua missiva, i si se m'ocorre
la més terrible de les condemnes perquè pagues els teus mals actes és, sens
dubte, que la teua immortalitat perdure.
Ginés Párraga Cifuentes
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja
2n de batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.