10 de març 2014

Benvolgut i vell amic, Joan Ferrer,

Després d'haver llegit aquesta carta, tan sols he confirmat el que sospitava des de fa molt temps. Ens estalviarem, ara, l'explicació de com aquesta carta ha arribat a les meues mans ja que és una llarga història. Molt abans que em comunicares els teus desitjos, sabia perfectament que un d'ells seria la immortalitat. És un desig bastant predictible entre vosaltres, els humans, junt al de la riquesa.
       Qui t'anava a dir a tu que aquell desig que pensaves que et faria tan feliç acabara convertint-se en el teu pitjor malson? Ni tu ni cap persona ho hauria imaginat al principi, ja que els problemes comencen quan t'adones que ni tan sols podràs compartir la resta de la teua vida al costat de la persona que estimes.
I digues-me, Joan, quin sentit tindria la vida si no existira la mort? Tu mateix estàs vivint la desesperació i la impotència que se sent en no poder morir. Aquests sentiments han quedat molt ben reflectits en la carta que has escrit i no puc negar que m'han commogut, però, quina classe de dimoni seria jo si et concedira el que tant desitges? La teua vida ha estat plena de pecats des del nostre pacte, com ben bé has descrit en la teua missiva, i si se m'ocorre la més terrible de les condemnes perquè pagues els teus mals actes és, sens dubte, que la teua immortalitat perdure.



Ginés Párraga Cifuentes
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja
2n de batxillerat B


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada