“Estimat Sr. Ferrer:

Encara que tota aquesta història sembla prou fantàstica, he de confessar que li crec. En primer lloc, espere que haja après la lliçó: no podem jugar a ésser Déu! La immortalitat no és un dret que ens correponga a nosaltres, els humans, i si ací fóra, força estúpid seria qui decidira viure una vida eterna basada en la riquesa material, la gola i la concupiscència.

D’altra banda, pense que cap persona hauria de suportar tal càstig i per això li tornaré la spata ignea amb la condició de què negocie novament la seua mortalitat i puga lliurar-se així d’aquesta penitència. Per tant, el pròxim 6 de juny jo personalment li acompanyaré a la reunió per comprovar que no intenta enganyar-me.

Fins aleshores,

Isabel II”

Tanmateix, l’1 de juny els periòdics anunciaren la desaparició de la reina, la qual relacionaven amb un possible robatori aquella mateixa nit al Palau de Buckingham. La policia va investigar el succés però no va trobar altra cosa que la carta que su Majestat va escriure a Joan. Com havia arribat allí? On hi era l’espasa? Potser Isabel II oblidà un dels seus millors consells: mai facis un pacte amb el diable! 

Luis Barrachina  2n Batxillerat Lletres