Hola John.

    Jo sóc aquell vell socialista que era el  teu amic  fins que et convertires en un burgés capitalista que només  vol que enriquir-se per damunt de tot.

I pensar que fores amic meu a Anglaterra. Et vaig contar la meua vida , el meu amor per Jenny, els meus ideals. Però han canviat moltes coses.

Jo estimava Jenny  i em vaig casar, però si et dic la veritat, els diners no ens sobraven. No obstant, quan ens oferires aquelles monedes em trobí  incòmode.

Vam abandonar el pis. Vaig tindre un fill amb la criada, Lenchen, que el meu amic Engels reconegué com a seu, per evitar el ridícul en la meua carrera política.

Et recordes de Lenchen. Era una dona jove robusta i sana. Supose que açò em va enamorar. Però seguia estimant Jenny, i per sort, em va perdonar l’afer. I ara em trobe molt vell. I tu, com et conservaves tan bé? Tenies el mateix aspecte que fa vint anys . Jo, en canvi, sols mantinc  la meua gran i espessa barba.

Dedique les meues forces a ajudar els camarades comunistes, però encara puc escriure’t una carta per saber com està el meu vell camarada.

                                     Et desitge el millor,  una abraçada

                                                                       Karl Marx.

Robert Teomiro.

 1r de batxillerat.

 IES Veles e Vents. Grau de Gandia.