A l’atenció de J. Ferrer.
Sent sincera, el vostre cas ha sigut el més complicat de resoldre que m’he trobat
mai i com a reina d’Anglaterra, espere haver-lo resolt de la millor manera possible.
Quan algú et demana la seua pròpia mort i conta un història
tan… interessant, per no dir increïble
com la que vosté contà a la seua carta,
no sol obtindre el benefici del dubte com el que li vaig concedir. He d’admetre que conversar amb algú que
té proves d’haver vist al diable mateix ha resultat més que enriquidor i concedir-li el quart desig més encara. No sé per
què sabia que l’únic instrument que podia llevar-li la vida era aquell que al seu
temps va fer el mateix tant amb reis i nobles com amb proletaris: la guillotina.
Davant la impossibilitat d’utilitzar-ne la de França i
pensant que hauria de tractar-se’n d’una original, el museu d’Escòcia era del lloc perfecte; va ser un plaer
jugar amb tu l’última partida d’escacs amb les peces allí guardades (junt a la resta
que es trobava a Londres), unes peces molt pròpies per a l’ocasió, encara que sé quan una persona es deixa guanyar.
Potser allà on aniràs et trobaràs amb la teua Emma, encara que probablement aneu a llocs molt
diferents.
Atentament:
La Reina d’Anglaterra
(Carta póstuma a J. Ferrer)
Santiago Soler Pallarés
1r Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.