11 de març 2014

Microrelat elQuint 12

A l’atenció de J. Ferrer.

Sent sincera, el vostre cas ha sigut el més complicat de resoldre que m’he trobat mai i com a reina d’Anglaterra, espere haver-lo resolt de la millor manera possible.

Quan algú et demana la seua pròpia mort i conta un història tan… interessant,  per no dir increïble com la que vosté contà a la seua carta,  no sol obtindre el benefici del dubte com el que li vaig concedir. He d’admetre que conversar amb algú que té proves d’haver vist al diable mateix ha resultat més que enriquidor i concedir-li el quart desig més encara. No sé per què sabia que l’únic instrument que podia llevar-li la vida era aquell que al seu temps va fer el mateix tant amb reis i nobles com amb proletaris: la guillotina.

Davant la impossibilitat d’utilitzar-ne la de França i pensant que hauria de tractar-se’n d’una original, el museu d’Escòcia era del lloc perfecte; va ser un plaer jugar amb tu l’última partida d’escacs amb les peces allí guardades (junt a la resta que es trobava a Londres), unes peces molt pròpies per a l’ocasió, encara que sé quan una persona es deixa guanyar.

Potser allà on aniràs et trobaràs amb la teua Emma, encara que probablement aneu a llocs molt diferents.

Atentament: 

La Reina d’Anglaterra


(Carta póstuma a J. Ferrer)


Santiago Soler Pallarés
1r Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada