Senyor
Joan,
Vaig rebre la seua carta, però no sóc la persona que vosté pensa. Ens vam
conèixer fa molt de temps i em va parèixer que teníem molt en comú. Sí, sóc
Greta Garbo i encara recorde aquell dia que vam poder parlar i li vaig dir
que aquella cosa que ens unia era que els dos érem inmortals, semblava broma,
però no ho era.
Jo també
vaig demanar tres desitjos al diable i entre ells estava el de saber allò que
pensen els altres simplement mirant-los a la cara, i per això em vaig adonar
que estaves en la mateixa situació que jo.
No et
preocupes, jo puc treure’t de la presó, el meu últim desig va ser el de poder
anar a qualsevol llloc sense ser vista i en el cas que vaja acompanyada, també
el meu acompanyant pot pasar desapercebut, aleshores, en uns dies aniré a
rescatar-lo i anirem ben lluny a viure una vida nova.
Fins
ben prompte,
Greta Garbo.
Maria Checa Vilar
1r Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.