Nova tongada de cartes de l'IES Dr Faustí Barberà d'Alaquàs


Estimat Joan,
 Sóc un vell amic teu. Vull que intentes recordar com va començar tota aquesta història. Efectivament, va ser per la spata ignea. La mateixa espasa per la qual ara estàs en presó. He viscut molts anys veient com la cobdícia pot canviar la vida de les persones. I tu ets un dels millors exemples. Et vaig donar l’oportunitat de demanar tres desitjos, els quals podrien haver-te fet l’home més poderós del món, però la mala elecció dels mateixos t’han condemnat al patiment etern.
 Després d’observar la teua actitud en la presó, vaig decidir captar la carta que havies escrit a la reina d’Anglaterra. Aquesta no la llegirà mai i arribats a aquest punt, ningú podrà ajudar-te. Què passarà ara? Tothom s’adonarà que per a tu no passen els anys, i aquest fet només podrà significar que ets obra d’un ser sinistre. Dit això, els mortals et tindran empresonat com un objecte de fira.
 Ara tindràs tot el temps del món per a pensar en les teues males eleccions, de penedir-te i perdonar-te a tu mateix. I aquest és el millor càstig que puc imposar-te i el que et mereixes.
 Qui sap si els nostres camins es tornaran a creuar algun dia.

 Cordialment, el teu amic el Diable.

Cap lloc

(Verónica Lacasa, 2n Batx. A)

-----------

Joan Ferrer
Presó de *****, Anglaterra

Company d’eternitats Joan Ferrer, A penes fa uns segles que et vaig deixar, amb tot allò que segons el teu criteri necessitaves. Diria que com a bon ésser negociador que sóc, he complert amb la meua part del tracte. No sé per què la humanitat desconfia tant a la lleugera de mi, a cas no he sigut honrat en alguna de les meues feines? Se’m pot acusar d’alguna cosa? Les meues ofertes són més que generoses, amic meu, tres desitjos capaços d’actuar contra natura per tal de complaure’t, i és així com m’ho agraeixes, traint-me. Com sou les persones... sempre igual, el diable això, el diable això altre... Sou el vostre propi enemic, estimat Joan. Us poseu les vostre pròpies trampes i caieu en elles una vegada i una altra, i tu, que has viscut bona part de l’existència humana ho saps millor que ningú. És així com funcioneu. Ara voldries tornar enrere, no haver utilitzat aquell últim desig, veritat? És una llàstima que jo ja no et puga ajudar, però recorta’t sempre que un tracte és un tracte. No oblides mai les regles del joc, que com bé saps no sempre es guanya la partida.

 El diable

(Clàudia Ballesteros, 2n Batx. A)

----------

Sala 1, Infern 

Darreries del segle XX 

Joan Ferrer l'Etern
Presó de ******, Anglaterra

 Condemnat,
 Ingenu Joan, com ja saps, no puc permetre'm el luxe que vagis contant els teus maldecaps, el que t'ha ocorregut durant aquests pocs anys; per aquesta raó he interceptat la carta adreçada a la reineta d'Anglaterra. Crec que no fa falta que em presenti, com ja sabràs sóc en Llucifer o, com els amics cristians em diuen, Dimoni.
 No cal que t’amoïnis per l'estat de teu empresonament, jo hi aniré per treure't d'allí i deixar-te en un altre lloc perquè continues amb la teva inesgotable vida.
 El meu poder et va concedir tres desitjos. Aquests podien ser com tu vulguessis. Si reflexiones una mica, podries viure com l’amo del món, millor dit com un déu. Els teus et mantenen sempre jove i immortal davant totes les adversitat que et sorgeixin, a més a més, si sumem que també tens tots els diners que vulguis pots mantenir-te sempre superior als altres. Tu mateix t'has creat d'aquesta manera, tu mateix t'has condemnat a ser un semidéu. Per arribar a ser un déu sencer et cal poder fer allò que vulguis.
 No tractis de tornar a fer bogeries, és a dir, de matar-te, no ho aconseguiràs, recorda que ets immortal. No tries malgastar el privilegi que tens sobre la resta de persones.
 A reveure.

 Llucifer (Àngel Caigut)

(Jhonny Ramírez, 2n Batx. A)

-------

Amic Joan…
 Com ja deus haver suposat, no sóc la reina. Sóc jo. En una altra època vaig preferir anomenar-me “diable”, avui preferisc dir que sóc un bussines man amb alguna influència especial. Ja saps al que em referisc. I he vist en la teua carta l'oportunitat perfecta.
Espere que no t'incomode que llija el teu correu. No cregues que ho faig perquè m'importa que desvetles el nostre tracte. No tinc cap problema, m'és totalment indiferent. Però l'espasa, no. Sí, l'espasa que vas forjar ja fa molts anys. La vaig perdre, com ja has comprovat, la vaig perdre i preferisc no recordar-ho. Igual que puc concedir els desitjos que vulga, no se'm permet robar res en el món humà. I crec que és una bona oportunitat per a fer negocis. 
Qui millor que un vell amic per a fer-los?
Una vegada més, molts anys després, et propose de nou un tracte. Aconsegueix l'espasa i tindràs de nou tres desitjos. Crec que és un bon tracte per als dos, novament aconseguirem el que volem . Al cap i a la fi puc donar-te coses que "la seua majestat" no pot.
 Una vegada més, mil disculpes per llegir el teu correu. Confie que considerarás la meua proposta. ...espere veure't prompte

 El teu més vell amic

(Carlos Hernández, 2n Batx. A)

------------

Estimat Jonh Smith,
 He llegit la seua carta i m’ha paregut una història tan increïble que he de reconèixer que feia temps que no m’entretenia tant en una lectura. I soles pel fet d’aquest atreviment, vaig a respondre al seu prec. En primer lloc, he pensat que tallar-li el cap estaria bé, i així vostè acabaria amb tot el seu dolor i la seua desesperació. Però, per altra banda, la meua curiositat em fa qüestionar-me què passarà si el deixe viure uns quants anys més. Per tant, després de reflexionar i raonar tranquil·lament, he pensat que el millor és que arribem a un acord: vostè eixirà de la presó, em donarà totes les seues pertinences i a canvi jo li subministraré una pensió vitalícia per poder viure dignament; l’única condició és que viurà sota la meua supervisió perquè no hi haja engany possible. Si vostè envellís passat el temps, tornarà a la presó, on passarà la resta dels seus dies.

 Atentament, La reina d’Anglaterra.

 (ANDREA GIMÉNEZ SANGUINO 2º Batx. B)

------------