Buckingham Palace, 2001
Joan
Ferrer
Presó
de ****, Anglaterra
Joan,
has caigut en la
meua temptació. Crec i has de creure que també has acabat perdent la jugada. No
saps en aquests moments l'orgull que sent i la felicitat que m'ompli. Realment
no t’adones per què sobtadament ha aparegut un museu sobre l'edat mitjana? Per
què ha aparegut l'spata ignea? Et creia més audaç.
Però no m'agrada
centrar-me en tu. A cas creus que eres l'únic ésser egoista i despistat? És
increïble com poden uns diners i unes simples riqueses alterar-vos els sentits.
Teniu tot el que mereixeu. Aquesta societat materialista que tan sols pensa a
posseir com més coses...
Persones com
vosaltres, que teniu la sort d'haver nascut mortals, quina és la raó per la
qual voleu viure per sempre? Sou menyspreables.
Fa uns anys
(molts) la reina va adquirir unes pedres precioses. Ella no les venia ni
canviava per res del món fins que vaig aparéixer i li vaig oferir canviar el
seu cos rovellat per una ànima eterna que ara descansa en alguna presó
espanyola. No sé si serà feliç. Jo molt.
En conclusió, la
Reina d'Anglaterra no pensa alliberar-vos. Romandreu reclòs sent immortal,
patint depressions i recordant cada error de la teua vida. Jo ara sols puc fer
que mirar-me a l'espill, i vore que un cos tan mortal com aquest, vell però mortal,
em senta bé. Unes arrugues són molt més boniques que unes escames. I a tu,
Joan, et pense dur al vell castell d'espanyols, perquè tingues converses
immortals i infinites amb aquella ànima, reclosa en el que era un cos verd, que
s'ocultava en una capa de mercader. El que era el meu cos.
Déu vos guarde.
Reina
d'Anglaterra (nascut el dimoni)
RUBÉN PALAZON, IES
LAURONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.