14 de març 2014

Rubén Palazon, IES LAURONA

Buckingham Palace, 2001

Joan Ferrer
Presó de ****, Anglaterra

Joan,

has caigut en la meua temptació. Crec i has de creure que també has acabat perdent la jugada. No saps en aquests moments l'orgull que sent i la felicitat que m'ompli. Realment no t’adones per què sobtadament ha aparegut un museu sobre l'edat mitjana? Per què ha aparegut l'spata ignea? Et creia més audaç.

Però no m'agrada centrar-me en tu. A cas creus que eres l'únic ésser egoista i despistat? És increïble com poden uns diners i unes simples riqueses alterar-vos els sentits. Teniu tot el que mereixeu. Aquesta societat materialista que tan sols pensa a posseir com més coses...

Persones com vosaltres, que teniu la sort d'haver nascut mortals, quina és la raó per la qual voleu viure per sempre? Sou menyspreables.

Fa uns anys (molts) la reina va adquirir unes pedres precioses. Ella no les venia ni canviava per res del món fins que vaig aparéixer i li vaig oferir canviar el seu cos rovellat per una ànima eterna que ara descansa en alguna presó espanyola. No sé si serà feliç. Jo molt.

En conclusió, la Reina d'Anglaterra no pensa alliberar-vos. Romandreu reclòs sent immortal, patint depressions i recordant cada error de la teua vida. Jo ara sols puc fer que mirar-me a l'espill, i vore que un cos tan mortal com aquest, vell però mortal, em senta bé. Unes arrugues són molt més boniques que unes escames. I a tu, Joan, et pense dur al vell castell d'espanyols, perquè tingues converses immortals i infinites amb aquella ànima, reclosa en el que era un cos verd, que s'ocultava en una capa de mercader. El que era el meu cos.

Déu vos guarde.
    

                                                                                              Reina d'Anglaterra (nascut el dimoni)

RUBÉN PALAZON, IES LAURONA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada