7 de març 2015

Adormit


Cansat del teu treball agafes el vol que torna a la teua llar per a tornar a la teua vida avorrida amb la dona que es passa tot el dia comprant amb els diners que guanyes durament. Creues el detector de metalls, sona un xiulit i revises el que portes damunt. Quan entres a l'avió busques el teu seient, en arribar veus que et toca al costat d'un home obès que no para de suar i al costat d'una dona amb un nadó amb ganes de plorar i molestar el teu vol. Saps que el viatge serà llarg, molt llarg i decideixes posar-te els auriculars i escoltar una mica de música.
Quan ja esteu en ple vol t'entra ganes d'anar a pixar, en alçar-te despertes el nadó, la dona et diu alguna cosa però fas cas omís. En arribar al bany ensopegues i caus a terra, vas mig adormit i creus que és cosa del cansament. Tornes al teu seient i tractes de no despertar el nadó de nou i ho aconsegueixes.
Et tornes a despertar per culpa del bebé, despertes cabrejat però no pots tirar-li la culpa per ser un xiquet. L'home del costat crida a l'hostessa per demanar alguna cosa de menjar, et rius a causa de la seua enorme panxa i ho deixes estar. Quan arriba l'hostessa veus que és una jove bonica i creus que et mira sensualment, però després penses que només ets un vell amargat del seu treball i que ella mai es fixaria en tu. Quan ella es disposa a tornar amb el carret veus a càmera lenta com cau cap enrere, vaja! l'avió està caient en picat i tot el món comença a cridar deseperadament. Despertes a la teua habitació, mires el rellotge i et dones pressa per canviar-te per anar a l'institut. 

Carlos Caro
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.