7 de març 2015

Ofec

Com quan ets dins l'aigua i saps que no et queda oxigen suficient per pujar. Com quan cada vesprada et creues amb ell i apartes la mirada ràpidament mentres et poses roja i notes que el teu intestí s'autoasfixia. Com quan acabes de fer esport i beus i beus mentre t'ofegues, però continues bevent per calmar eixa sensació de deshidratació. "Em muir". Intente dir-ho en veu alta. Ningú no m'escolta, no em miren. En lloc de paraules, de la meua boca ixen dos fils d'un líquid, que posteriorment descendeixen per la meua gola. No puc parar-ho, tampoc vull; necessite calmar la meua set.

Mireia Queral
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada