3 de març 2015

Ametler

La història es repeteix, després dels gèlids hiverns, l’ametler torna a nàixer. Com el petit que naix i alegra una família al complet, l’ametler es presenta al món amb el seu color rosa que aconsegueix donar esperança al jove, Joan de nom, que passa pel seu front, pensant en com de malament li ha eixit l’últim examen i que canvia el seu semblant en veure’n les flors. 

El temps passa i amb molta pressa, tanta que l’arbre arriba a una nova etapa, les delicades flors passen a ser fruits, ametles que recull l’avi amb la intenció de portar-li-les més tard al seu nét, que encara que ja no es pensa un infant li encanta menjar ametles mentre escolta batallades ja repetides.

Joan torna de classe, com feia tots els dies, però avui no troba el grapat d’ametles a la vella tauleta en l’entrada de casa, cosa habitual. L’ametler ha perdut el fruit, el trist hivern s’ha emportat les seues fulles, però no podrà endur-se l’avi de Joan, que perdurarà sempre que el seu record es mantinga calent, un foc que es conservarà gràcies a les noves flors rosades que, any rere any, tornaran a traure en la cara del jove un melancòlic somriure.

Carles Liébana
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada