Autovia

Isc amb molt de combustible. El camí és curt, però em sembla una eternitat. Vaig a molta velocitat, però seguix sent llarg, he de travessar molts trams amb moltes dificultats, m'equivoque moltes vegades de camí, però sempre aconseguisc tornar-ne al correcte, he de fer parades inesperades per acomiadar-me de la gent que m'acompanya i finalment, després de molt de temps, arribe a soles i sense combustible, al meu destí, el cementeri.

Romeu Garcia Llàcer

1r de batxillerat

IES el Quint (Riba-roja de Túria)