3 de març 2015

CLAUSTROFÒBIA

Et despertes un dia en un món tenebrós, obscur i trist, una espècie de bosc il·luminat per una llum rogenca. Comences a caminar sense rumb fix. Pertot arreu et trobes cranis d’humans camuflats sota arbustos. De sobte, una cosa et fa caure. Has topat amb una paret però no la pots veure perquè és transparent. Fas uns passos enrere, però notes com el mur va acostant-se cap a tu. Les teues cames comencen a córrer en la mateixa direcció que es mou el mur. Una altra paret, hi ha una altra paret que va apropant-se cap a la primera. Busques una altra eixida. Res. Seus a terra i la paret va empentant-te cap al centre, cap a l’altra paret. Comences a hiperventilar, saps que la fi està prop i saps com acabarà la teua vida. Ja notes els dos murs que comencen a oprimir-te el pit. Al final, una llum blanca.

Núria Sala Grau  1r Bat B
IES Jaume II el Just

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada