3 de març 2015

Dalla

El tall sobre el coll, com cada matinada. Pense que acaba la meua vida, com cada matinada. Però mai acaba la vida de qui sofreix, encara que ho desitge, encara que ho demane, encara que ho cride als quatre vents, encara que ho pregue a les set mars. El tall sobre el coll, però el coll no és meu, tal volta per por, tal vegada per horror. Tal volta per venjança, tal vegada per odi cap a la meua pròpia vida o cap a l’home que la va crear. L’home va fugir després d'acabar amb la vida de ma mare i deixar-me tot sol. L’home sense nom, que viu a la meua ment. Però la gent sense nom no ha de ser recordada. La gent sense nom… Qui són aquests?

La gent desconeguda per alguns, és la gent que altres estimen. La meua covardia obliga el meu cos a acabar amb vides sense nom, sense nom per a mi, és clar.

Converse amb la persona que té més noms, qui m’amenaça per llevar-li el treball, diu que és ella qui decideix qui mor i qui no. No té cara, ni sentiments, però sé que està enfadada…

La dalla sobre el coll…

Alejandro Rodríguez Sillero
1r de batxillerat
IES el Quint (1r de batxillerat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada