3 de març 2015

Rellotge


Puge damunt la taula. El rellotge s’ha quedat sense pila, després de molts anys en funcionament. Recorde, amb una mescla de melancolia i tristesa, temps passats, bons i roïns, que ja no tornaran. Al meu cap vénen les imatges gravades a foc de la meua feliç vida d’estudiant, on vaig fer grans amistats i em vaig enamorar.
De sobte, mentre somric melancolicament, recorde aquella mala nit de l’accident. Encara puc veure les meues cicatrius al braç, però a qui no puc veure és al fill que se’n va anar dins d’aquell cotxe, i que mai tornarà. Ja no plore, no em queden llàgrimes, però el meu cor es volca cada volta que pense en ell.
El rellotge s’ha parat. Dóne un pas avant i sent com la corda m’apreta el coll.

Toni Calabuig
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada