Puge
damunt la taula. El
rellotge s’ha quedat sense pila, després de molts anys en
funcionament. Recorde,
amb una mescla de melancolia
i tristesa, temps passats, bons i roïns, que ja no tornaran. Al meu
cap vénen les imatges gravades a foc de la meua feliç vida
d’estudiant, on vaig fer grans amistats i em vaig enamorar.
De
sobte, mentre somric
melancolicament, recorde aquella mala nit de l’accident. Encara puc
veure les meues cicatrius al braç, però a qui no puc veure és al
fill que se’n va anar dins d’aquell cotxe, i que mai tornarà. Ja
no plore, no em queden llàgrimes, però el meu cor es volca cada
volta que pense en ell.
El
rellotge s’ha parat. Dóne un pas avant i sent com la corda
m’apreta el coll.
Toni Calabuig
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.