Corria sense parar, ja es trobava sense alè i sentia que les cames no li funcionaven. Darrere d'ell encara li seguia ella amb el seus cabells castanys i els seus grans ulls blaus que a ell sempre li havien agradat. Durant tota la persecució sentia un greu pes, no era capaç d'escapar de la seua mirada assassina. El va abraçar i acariciant la seua barbuda i bruta cara el besà, ell caient a terra encara sentia el seu petó als llavis. S'incorporà aterrit i ella amb la seua mirada blava li donà el mateix bes de tots els matins. S'allunyava del seu costat estripant-li per dins mentre ell obserbava detingudament el seu pèl castany que sempre li havia agradat tant...
Raúl Tébar Escorcia
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.