5 de març 2015

Mort


Com de sobte la vida pot canviar-te en unes poques hores? Què dic poques hores? Minuts, segons fins i tot.
Com un felí, és a dir, un ésser sense capacitat racional, pot causar-te més estima que qualsevol altre ésser humà? Potser això siga una de les meravelles de la vida, el fer de no haver d'usar la dialèctica per entendre't amb ningú i quan dic ningú em referisc a qualsevol ésser viu.
Arribar a casa i trobar-te'l baix d'algun cotxe, alçar-te al matí i trobar-lo refregant-se amb la porta de la teua habitació… i de sobte, al dia següent, et trobes eixa paraula que tant pànic causa, eixa paraula que ens resistim a escoltar perquè malaudarament sssabem que és el nostre maleït destí, la mort. I quina és la sensació que  queda després d'escoltar la notícia? Una mescla de tristor, pena, un buit interminable. I a continuació, et vénen preguntes com quin sentit té la vida? Quina és la nostra funció dins del món? Val realment la pena seguir vivint sofrint o millor retirar-se a un costat? És a dir, un munt de preguntes sense resposta que et fan replantejar-te tot. I tot això, per què? Per eixa paraula ddolenta o com es vulga expressar, MORT.

Sergi Briones 
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada