10 de març 2015

DESCANS

Poques vegades nota  cansament, però en aquell moment necessita un respir. Mira al sol enmig d'aquell cel blau i s’imagina que deuen ser les quatre de la vesprada. Sí, pot descansar uns segons. Un banc de pedra la convida a seure. Ho fa i respira profundament. L'aire, ja un poc més fresc, pareix reconfortar-la. Enfront d'ella passa un ancià arrossegant els peus. La mira i seguix el seu camí tractant d'ignorar-la.
Es para un cotxe i d'ell es baixa un jove d'aspecte cansat amb un maletí en la mà i que creua el carrer corrent, quan, de lluny, un altre home li pregunta:

-         ¿Cóm estàs? Fa molt que no et veig.

El jove li contesta:

-         No em veus? Sempre corrent, necessite unes vacacions o em moriré un dia d'estos.

Sospira i tanca els ulls per un moment. Que bé s'està allí. Un colp sec li va fer incorporar-se i mirar al front. Al terra jeu el cos d'un bell jove. Es posa dret mentre pensa:  “ Un altre més que no pot esperar que li arribe el seu torn! Com si tinguera poc de treball!”

Fran Fernàndez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.