10 de març 2015

FINESTRA

Ja fa temps que aquest xicotet apartament amb una única finestra està deshabitat. En ell viva un home que va decidir fugir de mi, atrapat per la por i la desesperança. Estar ara a sa casa em porta records d'ell. Des que va saber que jo podria visitar-lo, no va perdre el temps. En aquella època ja no tenia pares, i els amics, se n'havien fartat d'ell. Ningú sabia però on parava. Fa poc que he escoltat rumors; diuen que ha estat per França, Polònia, Brasil, fins i tot Groenlàndia. Però hui ha tornat. Al principi no m'ha vist, estava massa capficat en els seus pensaments. He notat com el pànic i la incertesa acumulats durant tots aquests anys han pogut amb ell. Ja no ha pogut suportar la pressió de saber que en qualsevol moment el podria agafar. Finalment ell ha decidit trobar-me en llançar-se per la finestra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada