Caminen per la saleta sense poder parar. Mare, tia i àvia de la xiqueta de 16 anys desapareguda esperen algú que entre per la porta amb bones notícies.
La xiqueta porta 48 hores a la muntanya. La mare pensa que la seua filla porta massa temps fora, ja que en aquell poble d'interior, s'aconsegueixen temperatures inferiors a zero graus fàcilment.
Truca el telèfon. La mare contesta i, per uns moments, queda paralitzada. De la mà li cau l'aparell i la cara es fa humida, plena de llàgrimes. Corre ràpidament cap a l'habitació de matrimoni. Tia i àvia de la jove deixen anar la mare a descansar.
Temps després, apareix el pare a casa. En aquell moment, el que vol el pare és veure la seua dona, i donar-li tot el consol que necessita. Pregunta on està i avança ràpidament cap al lloc.
Quan arriba, es troba la porta tancada amb clau. Truca insistentment, però no obté resposta. Amb una patada tira la porta a terra. Sobre el llit, la troba, tranquil·la, quieta, però amb un riu de llàgrimes sota els ulls. Al seu costat, un pot de pastiles buit.
Carlos Merenciano Marti, 2n Batxillerat A
IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.