S’acosta cap al balcó, amb pas ferm, convençut de la seua decisió. No havia pensat mai que el seu final seria aquest. En una trinxera, combatent per un món just i sense opressors, així s’ha imaginat sempre. Per això, tota la seua vida l’ha dedicada a lluitar. Els drets de justícia i igualtat l’han mogut des d’un inici, però la societat, que ha sigut espoliada dels ideals de victòria que anys enrere havien tenyit de roig les planúries estepàries del nord, l’ha obligat a vendre’s si desitja canviar un món on impera la sobirania de les multinacionals. Aquesta corrupció no la pot tolerar. Sempre ha pensat que, a diferència d’altres que canvien la palestina per la corbata i el puny alçat per l’estreta de mans amb banquers, ell mai no es vendria als desitjos de l’opulent capital. Així, amb una vida desposseïda del triomf que més anhelava, la revolució, pensa que no queda més opció que abandonar-la, deixant al darrere un territori poblat d’estúpids esclaus que, en no moure’s, no escolten el soroll de les seues cadenes.
Un cop sec, i l’udol d’una alarma fa reaccionar més que tots els seus crits antisistemes de justícia i llibertat.
Francesc Grau Picot, 2n Batx. B
IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.