Jaume,
un jove de divuit anys, passeja pels carrers del seu poble. És una
vesprada de finals de
primavera i el sol somriu esplèndid i lluminós per la imminència
de l'estiu. El jove acaba de vindre de votar per primera vegada i se
sent independent i important, perquè per fi és major d'edat.
El
xic passa per davant d'un parc ple de xiquets que juguen. Recorda
amb enyorança les vesprades que ell passava allí quan era xiquet,
jugava amb els seus amics a pillar i corrien pel parc, incansables,
innocents
i feliços. Es queda mirant
una estona més l'escena i després enfila cap
a casa.
Mentre
camina, comença a notar una molèstia al cor, com si alguna cosa el
rascara des de dins del pit. De
sobte, la molèstia esdevé un dolor insuportable i quan abaixa la
mirada, veu que unes manetes diminutes furguen el seu pit
buscant-ne
una eixida. Rere les manetes, n'ix
un cap i Jaume es troba un xiquet de
no més d'un pam, qui és
la viva imatge d'ell als huit anys. El xiquet el mira, i a
continuació salta i es llança a terra, on queda esclafat. Comença
l'estiu.
Carmen Morales
1r de baxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.