3 de març 2015

Jo


I allí era ell, assegut amb els ulls clavats en aquella particular finestra de sempre, amb la ment en blanc i, com de costum, deixant-se envair pels seus pensaments; ignorant el temps amb aquells auriculars mig trencats, la música dels quals silenciava el món.
Em vaig apropar. Posant-li una mà al muscle vaig trencar el seu moment de meditació i ell, amb un gir de cap, clavà per primera vegada el ulls en mi.
Aquella mirada m'era familiar. No arribà a dir res, quan vaig començar a parlar-li:

-Ara tindràs moltes coses al cap, coses que ocupen molt de lloc als teus pensaments, però no et preocupes, amb el temps es dissoldran per deixar lloc a altres nous... No et poses metes, les metes limiten, i tu pots fer encara més...

La seua mirada expressava un sentiment de desconcert i de familiaritat, arrugava les celles preguntant-se on havia vist la cara que estava al seu davant, pareguda a la seua, però amb alguns signes de vellesa en ella.

-Continua sent aquella persona alegre que vaig conèixer, somrient a l’afrontar un problema... Alguns seran difícils d'afrontar, ho reconec, però mai hauràs de rendir-te. No esperes que els somnis arriben a tu... lluita per ells. En cas contrari, no ocorrerà res, seguiràs sent aquell xic curiós que es passava les vesprades a la finestra, somiant i deixant volar el temps... però et recomane que continues sent com tu ets, les coses aniran bé... si no, mai arribaré a existir, jo, fruit de les teues decisions.

Sergio Rubio
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada