DESTÍ
Avui espere
pacientment a l’antesala d’un hospital i tan sols quan escolte les bones notícies,
m’alce i em dirigisc cap a la sala on hi
espera la meua pròxima víctima.
Plora com aquell
qui ha perdut les ganes de viure però és tot el contrari, la diminuta criatura
plora a la seua nova vida, una vida humana i efímera.
Quan entre a la
petita habitació es fa un silenci profund, el xiquet em mira als ulls i ambdós
mantenim la mirada, ell amb els seus, blaus com el cel i jo amb els meus, negres, infinits i plens de
saviesa.
Alça el braç i
toca la meua capa negra, somriu ignorant del seu destí però amb aquell gest queda
marcat, els seus ulls blaus es tornen negres com els meus per un diminut
instant, instant en el que la seua ànima és meua.
Patricia Rodríguez
2n B Batxillerat Col·legi Pureza
de Maria-Cid
ENTRA
Sóc fora de casa, sí, tornant de l´enterrament de la meua veïna, i un home
acaba de passar pel meu costat i m´ha dit una cosa a l'orella que no he entés molt
bé.
Entra? Pensa? Deixa? No, no aconseguisc trobar sentit a cap d´aquestes
paraules, però bé, no li vaig a donar importància.
Em crida un nombre desconegut. Despenje el telèfon i intente endevinar qui
és, però la cobertura és roïna i pràcticament només sent interferències. De
sobte, comence a sentir la paraula que el senyor m'havia murmurat abans. Estava
encertat, em deia que entrés.
Que entrés? Que entrés a on? Jo no entenc res. Tinc por, molta. Així que he
començat a córrer cap a casa perquè m´he adonat de que volen fer-me alguna
cosa.
Efectivament, he girat el cantó i he xocat contra l'home i en un obrir i
tancar d'ulls, m´he trobat dins d´ell,
entre l’intestí prim i el gros. Note com vaig ofegant-me per les forces que exercixen
ambdós òrgans contra mi, fins que el meu cor deixa de bategar.
Ara mateix no sé on estic, potser que enmig del no-res.
O tal vegada en mig del tot.
Blanca García 1r B Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
ANGOIXADA
Una nit fosca, avorrida, a soles a casa, amb dolor de cap. Gitada al
sofà, així em trobe. De sobte escolte sorolls estranys, que no sé d´on venen.
Tinc molta por, no se si caminar a veure que passa o quedar-me així, sense
moure. Comence a escoltar passos cada vegada més a prop, les mans em tremolen…La
sensació és com notar una lleu presència darrere meua. Escolte molts sorolls, i
quan menys m´ho espere m´agafen dels peus. M´arrosseguen per tota la casa fins
una habitació, no veig ni escolte res. Seguidament note un agut punxada, estic
drogada, però sent i sóc conscient de tot el que em fan. Primer comencen a llevar-me
la roba, l´objectiu era el fetge, després els ulls, i per últim el cor, volien
traficar amb els meus òrgans. La meua mort molt silenciosa, ja que no puc ni
tan sols gesticular paraula alguna. Allò més dur és que sent tot el dolor, sent
com la meua vida se’n va sense poder fer res per a evitar-ho. Una mort
angoixada.
Marta Cubas 2n A
Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
PÈRDUA
Mai no m’havia sigut tan costós arribar a ma casa. El camí des de l’escola
és lent, massa lent. A cada pas que done, els edificis del meu barri s’allunyen
cada vegada més. Quan ja he perdut la noció del temps i el cel ha enfosquit, em
trobe, per fi, al meu carrer, però el trobe diferent. Arribe a ma casa, puge
els esglaons de l’entrada i al obrir la porta, m’adone de què tot està canviat.
Intente deixar la motxilla a terra, però de sobte no en porte cap a l’esquena.
Em mire a l’espill i ja no sóc un xic de 16 anys, sinó un home adult. Amb por,
busque els meus pares a la sala d’estar. Però m’hi trobe amb la meua millor
amiga, molt més vella i bonica que fa una estona, amb un xiquet de 5 anys de la
seua mà. Trobe en ell un raonable paregut amb mi. També està ma mare, anciana i
amb l’esquena encorbada, i part de la meua família. Els intente parlar, però
ningú em veu, ningú m’escolta. I veig que tots ploren mentre veuen una
fotografia meua amb unes candeles al voltant. I és quan escolte la veu dolorida
de ma mare.
Celia Andreu 1r B Batxillerat Col·legi Pureza de Maria
Descomposició
Són les nou i com totes les nits vaig a gitar a la meua mare. Hui fa set
anys que he deixat la meua vida anterior per atendre-la. Per cuidar les seues
nafres, retirar els seus excrements i neteja les seues cames mortes, plenes de
forats on les mosques posen ous i els cucs es refugien.
L’alce per les aixelles i note com tots els músculs del cos se li tensen però
no li done importància. Als pocs minuts escolte un crit i vaig corrent a la
seua cambra, allí la trobe morta. No reaccione. Cride. Em desmaie. Al despertar comence a donar-li besos com una
boja i les mosques se m’introduixen a la boca. Una, dos, tres... Al moment tinc
milers de mosques per tot el cos i a la boca tantes que no puc respirar. M’ofegue,
m’ofegue molt i tot s’esvaeix.
Ainhoa Pérez 2n B Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
Història
Despertes i et trobes
al comandament d´una xicoteta avioneta que planeja damunt el profund oceà, estàs desconcertat i intentes buscar
qualsevol indici que t´aclarisca la teua situació però solament n´hi ha un
passatger a la part de darrere i sembla tremendament concentrat en un assumpte
important de manera que decideixes no molestar-lo amb les teues preguntes.
Continues pilotant
sense tenir la menor idea d´on vas, intentes endevinar el teu rumb mitjançant
la posició del sol que enlluerna la teua cara al reflectir damunt
l´interminable blau, realment no saps qui ets ni per què estàs pilotant la
misteriosa avioneta, els dubtes s´acumulen i donen voltes en la teua ment. Serà
tot un somni?
De sobte la persona
a la qual transportes s´aproxima a tu i et xiuxiueja alguna cosa a cau
d´orella; sembla nerviosa però tu assenteixes i assimiles les seues ordres. Al final
del paisatge comences a entreveure un mar d´edificis majestuosos; t´apropes a
una gran ciutat, però la teua mirada i direcció se centren a soles en un d´ells,
que aquest matí resplendeix d´un mode
especial sense cap motiu aparent. Escoltes algú
al teu interior que et suplica que no ho faces. Allò que s´esdevé a
continuació ja es història.
Javier Cañas 1r B Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.