7 de març 2015

Paraules

La meua amiga no para de parlar. Tota classe de paraules ixen de la seua boca com una estampida, una cascada, un vòmit.
Paraules grans, blaves, redones, petites, grogues, suaus, quadrades, verdes, de tots els colors i formes, mentre jo retalle els meus papers. Les seues paraules m'angoixen, m'oprimeixen el cap tant que em gire amb les tissores en la mà, i ara ja no ixen paraules de tots els colors de la seua boca, sinó només roges, tacades de sang.

Mar Gómez Ballester
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada