I sentí com la vida se n'anava de mi, la mort m'envaïa i el meu esperit m'abandonava. Aleshores, descobrí que la mort no era com pensava, com m'havien dit. Però estava segur que allò era la mort, era ella, perquè jo sabia que no hi havia sentiment més dolorós que aquell que estava patint.
Descobrí que la mort només se sent quan perds allò que ames, allò que et dóna la vida. Per a mi, la mort tenia nom i cognoms, i era l'ésser més bell que podia existir.
El sentiment d'estar mort, només m'arribà quan ella se'n va anar del meu costat i va desaparèixer de la meua vida.
Descobrí que la vertadera mort era el desamor.
Begoña Castelló
1r de batxilerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.