5 de març 2015

Taüt

Un dia al vespre, o al matí, no n'estic segur. No sé on sóc. Tot és obscur, no hi veig. Escolte soroll, gent parlant, murmurant, com un cant d'ocells al fons d'un bosc. Intente alçar-me però no puc. Per què? Ho intente altra vegada, res, no em puc moure, el meu cos no respon. De sobte, silenci. Note com un pes, cada vegada més i més gran. Un crit interromp la tranquil·litat, tot seguit d'un plor, altre, un més... No ho entenc, estic confós. El meu cos no respon, no puc més. I m'adone que ja no puc controlar el meu cos perquè ja no sóc el seu amo.
S'acaba el aire.

Saül Olmos Barbero
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada