16 de març 2015

TINTA


L’escriptura era l’unica que l’havia acompanyat. Es delectava contemplant la tinta tacar el paper. En alguns moments, l’impacte sobre aquest era voraç i feroç. Tant, que la tinta es transpasava a la pàgina següent. En altres, la ploma acariciava suaument les fulles. El ritme de l’escriptura mai variava, era sempre constant. Encara que semblava lent, en adonar-se, havia finalitzat un altre capítol.

Només quan al llibre no quedaven més pàgines comprengué per què mai podia tornar enrere i modificar l’escrit: les fulles estaven arrancades, no existien.
Aleshores, s’escoltà el soroll de la ploma tocar el terra.

Marina Alarcon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada