19 de març 2016

Amargat


En el metro, tornant de festa amb els meus amics, em toca seure al costat d'un home que no para de mirar-nos per damunt del muscle. Porta una gavardina i un maletí que criden "home important de negocis", no obstant això, els ulls rojos i la falta de pèl diuen "sóc pare de família amargat que a penes pot arribar a fi de mes perquè la malbaratadora de la meua dona es gasta tot el que entra en casa". Pobre, em fa pena.
Ara mateix estarà de camí al seu avorrit i monòton treball, però segurament eixe treball serà l'única cosa que li faça eixir de sa casa; encara que ara que em fixe està massa nerviós. Una de dos, o té una important presentació o veurà el seu amant, i em decante més per la segona opció perquè si fóra la primera no pararia de revisar papers.
El que no sap és que segurament la seua dona el descobrisca perquè com veig que no porta mòbil, ella pensarà que se l'ha deixat i anirà a portar-se'l, i trobarà que no està en el treball. Sumarà dos més dos i com s'haurà estat comportant de forma estranya el descobrirà, es divorciarà i el deixarà sense res, cosa que farà que un dia se suïcide per veure tot el que va tindre i va perdre. O també poden ser les meues paranoies, de totes maneres torne de festa i no estic molt lúcida.
Amanda Muñoz Madrid
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada