Ets a Alemanya, a l’estació de metro més propera a la cerveseria Weihenstephan on us trobàveu minuts abans els teus companys espanyols d’intercanvi i tu per fer-ne una visita guiada com a part de l’excursió que esteu realitzant. Dins del metro t’adones que tothom està en silenci. Tothom menys els teus companys, clar. Serà veritat allò que diuen dels espanyols? Hi penses.
De sobte, entra corrent l’home que havia sigut el vostre guia. Era un home molt gran i peculiar, amb una barba pèl-roja a l’estil de “Don Quijote”. On anirà? Probablement tornarà a casa, al petit poble de no més de 1.000 habitants en què viu. Ell encara no ho sap ja que mai porta ansés el mòbil, però en arribar a casa no en trobarà a ningú, ni a la seua dona ni al seus dos fills, Pau i Xavi, només hi haurà un paperet a la cuina on posa en 20 paraules comptades que li desitja el millor i que ja tindrà noticies d’ells.
Però, on podria haver-se’n anat la dona amb els fills? A la casa de l’amant que aquesta tenia des de feia un any? Amb s’ha mare? La qüestió és que el guia de la cerveseria amb la barba peculiar no veurà mai més els seus fills. Morirà eixe mateix mes sense cap explicació.
Sandra Castro Delgado
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.