Durant
el trajecte del tren cap a València Nord
et fixes en un dels passatgers. És un xic jove, alt, de cabells rulls, que es
troba prop de la porta. Es dirigeix cap a casa de la seua núvia. Ella ho està
preparant tot perquè se’n puguen anar a la platja aquesta nit. Els seus pares
no ho saben. Havien fugit per la nit moltes vegades però
aquesta serà l’última.
Han
trobat un lloc apartat, on no hi ha ningú pel fet que l’arena està plena de
pedres, l’aigua té moltes ones i ja no hi ha sol, però tot açò a ells no els
molesta perquè només volen intimitat. Estenen la tovallola i, il·luminats per
la lluna, comencen a sopar. Quan acaben es giten l’un al costat de l’altre fins
que el xic s’alça, es lleva la roba i corre per entrar a l’aigua. Ella fa el
mateix procés fins arribar on està ell, s’agafen de les mans i s’endinsen
encara més en l’aigua. Es troben prou allunyats de la vora del mar quan comença
a ploure i l’aigua es torna encara més intranquil·la. Les ones són ara molt
altes i els joves lluiten per eixir, encara agafats de la mà. Una ona
especialment alta els separa. A ell el porta cap a la vora. A ella el mar
l’engoleix.
Ell no
tornarà a anar a la platja fins molts anys després, aleshores sentirà com la
xica el crida des de l’aigua i entrarà a buscar-la. Els seus cossos acabaran
reunits en el fons del mar, però ell encara no ho sap.
IES BERENGUER DALMAU
Celeste Alves. 2n bat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.