15 de març 2016

Durant el trajecte del  tren cap a València Nord et fixes en un dels passatgers. És un xic jove, alt, de cabells rulls, que es troba prop de la porta. Es dirigeix cap a casa de la seua núvia. Ella ho està preparant tot perquè se’n puguen anar a la platja aquesta nit. Els seus pares no ho saben. Havien fugit per la nit moltes vegades però aquesta serà l’última.
Han trobat un lloc apartat, on no hi ha ningú pel fet que l’arena està plena de pedres, l’aigua té moltes ones i ja no hi ha sol, però tot açò a ells no els molesta perquè només volen intimitat. Estenen la tovallola i, il·luminats per la lluna, comencen a sopar. Quan acaben es giten l’un al costat de l’altre fins que el xic s’alça, es lleva la roba i corre per entrar a l’aigua. Ella fa el mateix procés fins arribar on està ell, s’agafen de les mans i s’endinsen encara més en l’aigua. Es troben prou allunyats de la vora del mar quan comença a ploure i l’aigua es torna encara més intranquil·la. Les ones són ara molt altes i els joves lluiten per eixir, encara agafats de la mà. Una ona especialment alta els separa. A ell el porta cap a la vora. A ella el mar l’engoleix.
Ell no tornarà a anar a la platja fins molts anys després, aleshores sentirà com la xica el crida des de l’aigua i entrarà a buscar-la. Els seus cossos acabaran reunits en el fons del mar, però ell encara no ho sap.

IES BERENGUER DALMAU
Celeste Alves. 2n bat A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.