15 de març 2016

És pel matí, com qualsevol altre dia, s’obri la porta i escoltes com entra algú. Serà la persona què esperes? Sí, és ella, el perfum la delata. Et saluda amb eixa veu i amb eixa alegria que a tu tant t’agrada. T’agradaria contestar-li, però et quedes sense alé.
Saps com és la seua vida: Té dos fills que a l’arribar a casa se li pengen del coll i l’omplin de besos. Té un home que li demana com ha passat el dia i ella li parla de la relació que té amb tu. Li explica que li agrada anar a veure’t, cuidar-te, parlar amb tu, i ell l’entén. És jove amb la pell molt suau. Té les mans fines i porta la manicura sempre feta. Li agrada arreglar-se i portar sabates de tacó, encara que a l’arribar al treball s’ha de canviar, fer-se una cua i ficar-se la seua vestimenta blanca.  S’alça cada matí a preparar el desdejuni dels seus fills, agafa l’autobús de la línia groga i entra al treball a les 8 del matí. Allí és on es trobeu.
Ara, ella acaba de destapar-te, acaba de mirar-te, està tocant-te. Tot ho fa sense parar de parlar. Porta una cosa punxant a la mà. Et diu que probablement et farà una mica de mal, però tu confies amb ella plenament.
El que encara no saps és que demà despertaràs després d’aquells tres llargs anys, i la coneixeràs.

IES BERENGUER DALMAU
Blanca García. 2n bat A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada