17 de març 2016



Esperes el soroll de tancades de porta. Quan arriba, un últim passager l'interromp per entrar. Una nena adolescent s'introdueix silenciosament mentre tots l'observen estupefactes. Porta la roba trencada i el seu cos està brut. Expressivament el seu rostre invoca tristesa i cansament encara que allò no és el més important sinó la seua por i desesperació notable en aquest precís moment, fent-te sentir la culpa i la humiliació de la teua mirada impregnada en el seu cos. De sobte aquesta por augmentarà in crescendo en trobar-se amb la figura del teu veí musulmà. De sobte, tot és clar. Feia dos mesos que Hasna caminava sola pel món. Els seus pares van morir a Síria en un bombardeig amb els seus dos germans. Ella va deixar el país amb milers de refugiats cap a Europa passant Turquia i Grècia. L'exterrorista, que ara seu prop d'ella, va intentar convertir refugiats matant-ne inclús dos. Hasna va haver d'amagar-se per no ser descoberta i va passar fred i fam fins que va aconseguir entrar a Espanya.
Una veu interromp els teus pensaments. Trobes un revisor davant Hasna. T'alces per impuls i dius: Jo li ho pague!

Vanya Atanasova Mitkova. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor de Picanya



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada