17 de març 2016



A la parada de la Sagrera pugen alhora un xic i una dona, no hi ha més llocs, s'asseuen vora a mi, l'un enfront de l'altre. Potser són família, és a dir, mare i fill. Ell porta una motxilla d'esport perquè és possible que faça alguna activitat extraescolar o tal vegada vaja al gimnàs. Ella subjecta una bossa de mà massa gran amb un necesser i tot ple de papers. Intercanvien poques mirades, el fill no li presta atenció perquè està més pendent del mòbil que del seu voltant. És clar que està parlant amb la núvia pel somriure que l'ix quan llig els missatges. Deuen haver quedat a la parada del Bon Pastor per veure's i prendre alguna cosa. La mare no sap res d'això, el fill li ha mentit dient-li que anava al club esportiu, tanmateix ha quedat amb l'amiga, està molt enamorat. Ja hem passat Bon Pastor..., no ha baixat, no s'ha adonat, està obnubilat amb el telèfon, fins que veu que la bateria s’ha esgotat. Ara arribarà tard a la cita,  la xica es pensarà que l'ha deixada plantada perquè no respon. La mare respira a fons mentre exhibix un somriure victoriós.

Cristina Serrano Richart. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor de Picanya 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada