IES CLARA CAMPOAMOR

Vídeo de José Antonio González i Joan Ramon Esteve

Línia blava relats from aalcaraz alcaraz gonzalez

 

Hi ha un soroll que t’amoïna, mires a la teua esquerra i veus a un grup gran de jóvens. Et crida l'atenció una xica pèl-roja i blanca de pell. El seu nom és Elisabeth i la seua rialla es pot escoltar tres vagons més enllà. Sembla forta, els seus talls en el braç no mostren el mateix.

La xica pèl-roja que no para de riure trenca en llàgrimes cada nit, odia el món i s'odia a ella mateixa. Vol desaparéixer, tot i això una abraçada i unes paraules d'ànim serien suficients per a fer-li seguir avant.

Sempre ha volgut estudiar dret, somiava  esdevindre la millor advocada de Barcelona, en canvi ara altra idea ronda al seu cap; el suïcidi. Decideixes alçar-te, fer-li una abraçada i dir-li que si opta per donar-li una oportunitat a la vida, no sols serà la millor advocada de Barcelona, sinó que li oferiran treball en  Clifford Chance , un prestigiós bufet de Regne Unit, però arribes tard. Elisabeth i el seu gran grup han abaixat del metro. Mires per la finestra i l'albires al final, com de costum. Prompte arribarà a casa i trencarà el seu silenci amb l'impacte del seu fràgil cos contra el sòl.

Andrea Sanz

Continua entrant gent. Entren una parella d'ancians,  d'entre 60-65 anys, però molt jóvens ambdós. S'assenten davant meua. La dona porta a la mà una carpeta roja, sembla que és del metge. Sí, és del metge, ja que té receptes,proves,resultats... Però el metge no és per a ella, sinó per al seu marit, assegut a la seua vora. Aparentment pareix trobar-se en bon estat, tot i això han d'anar al metge per assabentar-se dels resultats  d'unes proves realitzades fa uns 15 dies. Per fora, l'home sembla estar bé, però  té un càncer d'estómac amb metàstasi i allò pitjor, no té cap solució. Aquesta notícia, afectarà profundament la seua família, per a qui és com un pilar, el patriarca . No s'ho esperen, però desgraciadament no viurà gaire temps... Avui que va cap a l'hospital en metro, serà l'últim dia com qualsevol altre ,. serà ingressat i ja no tornarà a eixir més d'aquell lloc. Li faran proves per a intentar salvar-lo, tanmateix esdevindran inútils, progressivament se n'anirà

Omar Salinas Lucas 

 

Només entrar per la porta del vagó repares en un noi. Pareixia molt pensatiu, ens fitava com si fóra un escriptor de novel·les i estiguera fent-li’n una personalitzada a cada passatger. Ara estarà pensant en una novel·la que contacte de forma directa amb el lector, fent que s’hi identifiqui, per descomptat versarà sobre gent que viatja al metro.

El novel·lista no baixa en cap estació, es dirigeix cap a la universitat a un diàleg amb estudiants sobre la seua última novel·la de misteri. De segur que vol un canvi en la seua novel·la, però... què li haurà fet canviar la seua visió sobre el món?

Fa unes setmanes va rebre una notícia. Li comunicaren que havien assassinat un amic seu. Impossible averiguar l'assassí, però tot havia estat plantejat des de molt abans. Després de tot no volia continuar amb la mateixa temàtica d’escriure novel·les sobre assassinats.

Arribàreu a l’última estació i baixàreu ambdós. Ell es dirigirà cap a la universitat a fer una xarrada sobre una novel·la que ja no l’interessa. Vaig pensar en com et canvia la vida per sempre l’assassinat del teu millor amic.

Sara Jurado

L'home que tracta de semblar ordinari

La majoria de nosaltres tractem de presentar trets especials que ens facen lluir diferent, tanmateix, l'home que s'asseu enfront teu procura ser el més corrent possible. Els seus estudis demostren un grandiós potencial, en canvi, pertànyer a l'ètnia més temuda i rebutjada del seu temps no ajuda per trobar feina. Va clàssic però elegant, amb vestit de jaqueta, amb especial precaució per tenir parença d'occidental. Hui assolirà el seu objectiu.

L'home que tracta de semblar ordinari serà l'últim entrevistat i, després d’una llarga conversa, serà nomenat supervisor de la planta de potabilització d'aigua.

Tornarà joiós a casa, sense saber que aquesta satisfacció serà efímera. En arribar, trobarà la porta entreoberta i li sorprendrà la presència de la policia nacional. Li serà confiscat el seu portàtil sense cap justificació i es reunirà amb la seua família a la saleta.

Tres dies després es decretarà la retirada de la vigilància. Els titulars sorgiran per tot arreu: «Un infant escriu que viu a una "casa terrorista" per una falta d'ortografia». El nen no tornarà a escriure amb tranquil·litat i temerà per sempre la seua imaginació. L'home que tracta de semblar ordinari trobarà les portes del nou treball tancades.

Sofia López Rius

Pots observar com entren al metro dos homes. Calcules que el més jove deu tindre uns 40 anys i el més vell al voltant de 75. Ets segur que són pare i fill. Viatgen en el metro per a reunir-se amb l'esposa del fill , són pares des de tan sols fa vint mesos. La família viatjarà a Astúries la setmana pròxima per a passar un agradable cap de setmana. O això creuen. Ambdós, pare i fill, eixiran amb el nadó, de vint mesos a passejar per la platja, a contemplar el fort temporal marítim de la zona. Mentres intenten passar un estret pas rocós, l'ancià, amb el xicotet en braços, serà colpejat per una onada i el perdrà. Els dos homes, intentaran sense èxit recuperar-lo. Seran víctimes d'una crisi nerviosai hauran de ser hospitalitzats. El més jove portarà tota la seua vida en la consciència aquell fatal accident i mai aconseguirà recuperar-se. L'ancià morirà a les tres setmanes per una fallida cardíaca.

Julia Matura

L’ individu que es troba al costat de l’home ample d’espatlles observa les persones que són al vagó. Repara ara en mi. Per la seua forma d’escrutar-ho tot és escriptor. Es dirigeix al centre, per celebrar amb la núvia la publicació del seu llibre El cor de la ciutat. Comprarà un anell de compromís, li demanarà matrimoni aquesta nit i es casaran. Però en el futur, ell la descobrirà als braços del metge més atractiu de Barcelona, l'atzar és el que té. Es divorciarà, abandonarà l’editorial, es reinventarà com a professor de Literatura i coneixerà la seua futura dona. serà pare, i novament l’atzar el reunirà amb la seua ex a l’hospital. Els tres es convertiran en amics, però quan la dona mora de càncer, ell s’oblidarà de l’ex i viurà sol, observant sempre per la finestra el trànsit del carrer. Veurà alguns dels que ara són ací i, pot ser a mi eixint del metro com avui, en què m’he citat amb un noi que el meu oncle ha contractat per fer-se càrrec del negoci familiar. I així, recordarà el moment en què el vaig mirar des de damunt del pont pensant si tal vegada hauria d’haver-li dit que no haguera comprat l’anell. Ara ja és massa tard.

Cristina Benítez

UN MIRACLE INESPERAT

El sudafricà que viu a Espanya amb els seus dos fills i la seua dona, no sap que el dia de “la grossa de Nadal” , li tocaran cinc-cents mil euros, i a més el seu germà li donarà una altre premi, treballarà per fi, després de dos anys d’inactivitat!

El sudafricà que viu a Espanya amb els seus dos fills i la seua dona , malviu a un dels barris més pobres de Barcelona. Ni ell ni la seua dona treballen i no tenen suficients diners per a alimentar als seus fills ni tampoc per a pagar-los una bona educació.

Un dia gèlid, tota la família es dirigia cap al centre de Barcelona, com feien tots els dies. Després d’agafar un lloc còmode per pindolar, encara que la gent passava sense amollar cap euro. Però de sobte un home va posar un bitllet de loteria per a la grossa. Podien guanyar cinc-cents mil euros!

El dia del sorteig va arribar, i la sort de la família canvià, no sols va guanyar els diners,sinó que també el germà sudafricà el convidà a treballar a la seua fàbrica de Barcelona durant tota la seua vida.

Gràcies a aquell desconegut , la seua vida es capgirà.

Juan Ramírez Casas

CASUALITAT O DESTÍ?

Estaves asseguda, ací, davant de mi, en la tercera destinació que anava fins Plaça Espanya, el teu xiquet a punt de nàixer irromprà en qualsevol moment.

Era l'últim dia abans d'agafar-te la baixa per maternitat. Et fa tanta pena deixar els teus xiquets amb un substitut. En la mà portaves un paper on havies escrit tot el que volies que el nou professor fera amb els teus alumnes.

Però hi ha una sacsejada al vagó i el paper cau a terra, vas fer l'intent d'agafar-lo, però, el teu fill t'ho impedeix. De sobte, un home molt atractiu prop de tu se n'adonà i ràpidament l'agafà i te'l lliurà amb un somriure. En eixe moment comences a recordar la mort del que anava a ser el teu marit i el pare del teu fill, en mala hora agafà aquella maleïda moto...

El que cap dels dos sospiteu, és que més tard us trobareu altra vegada, al despatx, llegint aquell paper. El que tampoc no sabieu és que entre reunió i reunió, cupido intervindà i es convertirà en el pare perfecte.

Carmen Torralba

Abans d’arribar a Cornellà dos homes entren el metro, la situació és prou intensa, ja que l’aspecte d’ú d’ells és molt cridaner. Porta un barret negre i alt, presenta un esmoquin negre i un maletí amb el nom de Cobrador del FRAC. L’home a qui acompanya presenta la mirada perduda, feia uns anys era empresari de construcció amb molt de prestigi, tanmateix la crisi ho capgirà tot.
Els treballadors i proveïdors de l’empresari reclamaven els diners que feia dos mesos que no cobraven.  Els problemes s’incrementaven, l’empresari va hipotecar totes les seua propietats, fins que va tancar l’empresa. Les diverses discussions amb la seua dona van fer que finalment també perdera allò que més s'estimava .
Quan pensava que era impossible que res més podia empitjorar va aparèixer el Cobrador del Frac, conseqüència de no pagar als proveïdors. En el metro l’antic empresari ja ha decidit el seu destí. Un dilluns a mitja tarda en totes les notícies apareixeran diversos vídeos del metro de Cornellà, mostrant el suïcidi d’un home amb mirada perduda i un Cobrador del FRAC desapareixent entre la multitud.

Maria Martínez Belmar

L' home silenciós, de mirada curiosa m’esguardava com si estiguera analitzant-me.   

Va nàixer a València, tot i que  el seu fat era la Ciutat Comtal. Ignora que més prompte que tard  investigarà en els millors hospitals d' Europa o que arribarà a estar nominat junt al seu equip al  Nobel de Medicina.

D’estudiant va treballar de valent, va aprendre  molt més del que estava escrit als llibres i va desenvolupar un sisè sentit per detectar malalties a una persona aparentment sana.

Possiblement  aquesta intuïció l’impedeix deixar d’escrutar-me  i alguna cosa li provoca desgrat. Pot ser estiga embarassada. Naixerà malalt? Mai m' atreviré a preguntar-li. Ni ell em dirà res, però des d’eixe moment coneixerà la natura de l' ésser que tinc dins meva.  

Després d’esdevenir el millor de la seva promoció, va traslladar-se a  l' Hospital Universitari  Vall d' Hebron de Barcelona  fa menys d' una setmana i encara no coneix molta gent.

La seva mort serà tràgica. Per descomptat ho  desconeix. És un enamorat del del triatló i serà precisament sobre una bicicleta on el sorprenga la mort. Un temerari conductor l’atropellarà.  

Qui sap, si en comptes de despullar la teva vida, tal vegada li hages tu despullat la seva...

Javier Méndez
 

Pugen un fum de persones i busquen els llocs lliures on seure. Una noia morena, baixeta i prima acaba asseguda al meu costat. Quan seu deixa anar un llarg sospir, després de llançar al terra tres bosses, se sent descansada per fi.

Ha degut estar des de la matinada pegant bots, les bosses al voltant dels ulls i la seua lluita contra la son la delaten.

Venia de casa de l'àvia, d'ajudar-la a vestir-se i controlar que es prengués les pastilles.

Ara es dirigia cap al pis que compartia amb el seu nuvi, amb qui no res acaba de rular. Ell no treballava, mentre ella anava amunt i avall, de ca l'àvia a a la universitat, de la universitat a la feina, un no parar...

Sabía que la situació no estava bé i que no podia continuar així, que potser demà la despatxarien i aleshores qué farien?

Moltes vegades es plantejava si havia triat bé... Sobretot feia temps que cavil.lava el perquè de la seua ruptura amb Jordi, per què va pensar que no sería prou bona per a ell?

Ara es trobava en un atzucat. No volia llastimar Pere, però la situació la superava. Tant prompte com arribara al pis deixaria les coses clares. Per no trencar directament el seu cor, li donaria un ultimàtum, li pregaria una col·laboració mútua, enraonarien, havia d'entendre que no pot carregar amb els deures d'ambdós i que ell haurà d'esforçar-se per conservar allò que tenen.

No obstant això, la reacció del noi no serà gens positiva. S'embroncaran , en Pere intentarà excusar-se, però les seues formes tan sols empitjoraran la situació. Una forta galtada provocarà un canvi radical en la vida de la noia menudeta, de cabells obscurs asseguda tan prop.

Eva Blázquez

Tornes a veure l'acordionista i l'equatorià. S'han col·locat a l'extrem del vagó contigu i els veus d'esquena. Al mateix temps observes un home amb un mocador al coll que es trasllada d'eixe vagó. Pel seu rostre pots esbrinar el perquè. Va asseure's i restant amb el mateix semblant no desvià la mirada en tot el viatge cap a l'anterior vagó. No els suportava. Mai tornaria a l'Equador. Es trobava en un viatge de negocis per tancar un tracte amb una de les indústries més importants de Guayaquil, només havia de restar tres dies a un hotel fins poder firmar el contracte, però tot açò es va veure truncat per la cambrera de l'hotel. Es varen conéixer en un martini i els dies passaven plens d'amor i sexe fins que un dia, el dia que havia de fer el contracte la trobà enganyant-lo amb un equatorià, professor de música típica del país . Des d'eixe moment no confia en cap d'ells. S'obrin les portes del metro i l'home del mocador al coll s'alça i eix. Però, abans observa de reüll una altra vegada a l'equatorià. Un segon més i s'hauria adonat que és el mateix equatorià que va destrossar-li la vida.

Laura Andrés

Al vagó entra un home amb americana. El senyor és viudo des de fa 20 anys i ha estat des que es va morir sa dona cuidant la seua filla Maria. Havien estat sempre molt units, per això es va sentir amenaçat quan la filla va deixar de contar-li les seues coses a ell per fer-ho al seu xicot Albert. Fa menys d’un any la jove parella va decidir viure a Londres i l’home de l'americana, que es diu Paco, va quedar-se sol a sa vella casa. Trist i sol. Enutjat amb la filla per abandonar-lo.
Ara Paco és al metro per anar a arreplegar unes proVes al metge per controlar l’estat del seu dèbil cor. Va pensant pel camí que hui a la nit tocarà al telèfon de la filla i li contarà el que ha fet durant la setmana. La filla, tota emocionada, buscarà la forma de dir-li suaument que  serà mare. I l’home en compte d'alegrar-se per ella tindrà al cap tot el de temps que Albert s’ha aprofitat de la seua pobra filla i ara ja és massa tard.
Quan es decidIisca a parlar amb ella, just uns moments abans d’arribar a casa i fer-ho, morirà atropellat.

Mireia García López