21 de març 2016

La marató


Et trobes assegut al metro i esperes impacient que s’ature a Colón per poder veure la “mascletà” de València. Vas escoltant la teua música preferida fins que a la parada de Paiporta un xic alt i prim , africà per la seua pell , hi entra i s'asseu davant teu. És un xic prou atlètic i du un pantaló curt negre i una samarreta roja i blanca  de mànega curta,i al darrere posa el seu nom Stanley Biwot. Ara sí que és clar, és kenyà. Dins de poc poc s’aturarà a Marítim-Serreria per poder anar a córrer. L’home atlètic que vol superar el seu passat va tots els dies a la platja per córrer durant 2 hores i mitja i, seguint el ritual després es desentumix acompanyant les ones de la mar. L’home atlètic que vol superar el seu passat ara sembla un home normal però fa 3 anys va sofrir un accident on els metges li van assegurar que no tornaria a caminar com sempre. Ell no es va donar per vençut i va traure forces per seguir endavant . Només volia no perdre això que més feliç el feia: córrer, córrer, córrer... des d'Staten Island fins Central Park.
Avui no pot imaginar que d’ací uns anys es trobarà guanyant la maratò més important del món a Nova York. I a més ho farà en 2:10:34.

Ana Fabià Castillo- 1º Batxiller (La Purísima-Torrent)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada