19 de març 2016

Microrelat Línia Blava

Vaig seure en l’última fila de seients de l’autobús escolar com tots els futurs dimecres hauria de fer per a tornar a casa. Esperava a tots els companys de l’institut.

Pujaven eufòrics i cansats després d’un dia de classes intenses… cadascú porta en la seua expressió com li ha anat el dia i el que li espera en arribar a casa a dinar.

No conec a cap d’ells, és el meu primer dia en aquest institut. Tracte de veure com és cadascú i el que hi ha darrere de les sues cares, formes de vestir o comportament. Tots són el reflex de la seua família, amics, problemes, poble… com jo. Ningú d’ells imagina el que porte jo darrere… i qui sap si amb la xica de la motxilla negra, de cabells obscurs, cara tendra i mirada llunyana pel vidre que dóna cap al riu, d’aquells dos amics que es colpegen nerviosos perquè un d’ells l’estima i no li ho vol dir… i qui sap si amb algú d’ells o d’elles trobaré a eixe amic o amiga a qui contar-li també el que jo porte darrere…!

Carmen Maria Hervàs Cortina
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.