La porta del metro s’obri i el vent entra
dins del
vagó, que
refresca la gent. Amb el vent entra un xic relativament jove, vestit amb
indumentària de futbol i amb un casc de moto en el braç dret. En ell es
veuen reflectides les seues dues passions en la vida, les quals no li deixaven
dormir, ja que no sabria triar una d’elles. El que ell no sabia és que cap
es compliria.
Dilluns plourà molt i no el deixarà dormir
bé. Per això, al matí següent, quan es desperte serà molt tard i no arribarà a
temps al col·legi. El xic decidirà anar amb la moto per a estalviar temps, però
amb les preses i la carretera que estarà mullada, agafarà el revolt massa ràpid
i en perdrà el control, entrarà al carril contrari i el
Seat roig que anirà mes ràpid del que
hauria, ho veurà tot i quan intente frenar ja serà massa tard. Quan el xic es
desperte en la llitera de l’hospital estarà confós, intentarà alçar-se per a
demanar ajuda, però no podrà moure les cames i allí mateix, en eixe moment,
s’adonarà que cap dels seus somnis es farà realitat.
Daniel Soler
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.