19 de març 2016

Microrelat Línia Blava


Sempre la mateixa rutina, et despertes, mires l’horari i t’endinses en el metro cap a la Facultat de Criminologia. De sobte els teus ulls xoquen amb els de l’àvia d'enfront, ulls brillants, verds, que reflexen una vida sencera de patiments, els quals, com aquells ulls saben, hui s’acabaran tots. Encarni Guardiola Veiver, es deia. Als set anys es va morir la seua mare d’una forta grip, per aquesta raó, com que el seu pare treballava, va haver de deixar el col·legi per a cuidar els seus quatre germans. Quan va complir la majoria d’edat es va casar amb un vell a qui havia de cuidar. En tants anys de sacrifici es van morir dos germans, i aquest mateix dia ella moriria per una branca caiguda just a l’eixida de la boca de metro. Anava a morir sola, sense fills, ni marit. Açò et fa reflexionar. Com vaig llegir un dia “viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver”.

Diego Hidalgo Jiménez
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada