Sempre
la mateixa rutina, et despertes, mires l’horari i t’endinses en
el metro cap a la Facultat de Criminologia. De sobte els teus ulls
xoquen amb els de l’àvia d'enfront,
ulls
brillants, verds, que reflexen una vida sencera de patiments, els
quals, com aquells ulls saben, hui s’acabaran tots. Encarni
Guardiola Veiver, es deia. Als set anys es va morir la seua mare
d’una forta grip,
per aquesta raó, com que
el
seu pare treballava, va haver
de deixar
el col·legi per a cuidar els seus quatre germans. Quan va complir la
majoria d’edat es va casar amb un vell a qui havia de cuidar. En
tants anys de sacrifici es van morir dos germans, i aquest mateix dia
ella moriria per una branca caiguda just a l’eixida de la boca de
metro. Anava a morir sola, sense fills, ni marit. Açò et fa
reflexionar. Com
vaig llegir un dia “viu
ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver”.
Diego Hidalgo Jiménez
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.