29 de març 2016

Una mirada


Baixes les escales ràpidament .Fas passar el tiquet i t’esperes a l’andana on t’adones que t’està mirant algú. Comences a mirar cap a tots els costats però no trobes la resposta que buscaves.

Estàs incòmode per la situació fins que arriba el metro i puges. Dins tot és ben diferent. Cada vegada que estàs sota terra sents una tranquil·litat a l’ambient que t'envaeix per dins, però encara et sents observat per algú. El metro està a punt d’eixir quan reps una mirada que no et deixa indiferent. Una mirada tan intensa que saps amb certesa de qui és. Un amor no correspost. Penses un futur al seu costat, de com podrien haver anat les coses. Ara és massa tard. És tard fins i tot per mantindre una conversa amb ella.

Et consciencies de la pressa de la gent per agafar el metro a temps i als instants de la tranquil·litat d’estar dins d’ell. T’adones que t’ha passat el mateix. Del nerviosisme res més vore-la a la calma quan l’únic visible és la foscor.

De sobte el vagó s'atura a la parada on has de baixar i ixes. Tornes al carrer mentre que t'acomiades de la tranquil·litat amb resignació.

Cèlia Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada