19 de març 2016

Salt de l'Aigua


Sonaven els xiulits que indicaven que es tancaven les portes. De sobte, un xic aconsegueix entrar in extremis per la porta més propera a les escales. Crida l’ atenció de tot el metro, seu al teu costat i es lleva la jaqueta. Notes el seu calor corporal després de córrer tres-cents metres i baixar fins al metro en a penes un minut i mig. Per la seva pell blanca com la llet i el seu pèl ros com el sol suposes que ve del nord d’Europa. Exactament de Malmö, ciutat del sud de Suècia. Ho saps per la direcció escrita junt a un telèfon amb el prefixe +46 a l’etiqueta de la jaqueta. És el típic xiquet mimat que ve a estudiar un any l’idioma amb més companys, mentre viu a una residència amb professors. Estava a Quart de Poblet visitant a una xica que havia conegut a un pub el dissabte anterior junt als pesats amb qui comparteix habitació, i que l’havien convençut a l’últim moment. El que no sabia era que no l’anava a tornar a veure, ja que quan arribara a la residència, l’esperava un taxi per anar a l’aeroport i tornar a casa. Els seus pares havien tingut un accident, i sa mare estava jugant-se la vida a l’hospital.
Javi Varea Giménez
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada