Acaba
d'entrar
al metro la xica amb rastes i el principi d’una cicatriu que li ix
pel front. S’ha assegut enfront meu i veig com mira el paisatge del
meu fons. La xica de rastes i la cicatriu al front fa quatre anys mai
hauria pensat que duria aquest ritme de vida: tranquil, sense
preocupacions i gaudint de les xicotetes coses de la vida. Fa
quatre anys, era una de les joves empresàries d’èxit més
prometedor. Vivia
concentrada en el seu treball, era perfeccionista, exigent i
manipuladora quan volia aconseguir els seus objectius. Però va
començar a patir del que pareixien ser unes migranyes molt fortes i
va decidir anar al metge. Aquest li digué que havia d’anar a un
especialista per fer-s’ho mirar. Li van diagnosticar un tumor
cerebral primari, concretament un glioblastoma que li envaïa gran
part del cervell. Els metges li donaven mesos de vida, però
l’operació va eixir millor del
que s'esperava i el
temps de quimio va donar el millor dels resultats, havia sobreviscut
a açò, i ara estava asseguda enfront
de mi, feia mesos que
no tocava un aparell electrònic, i es
dirigia a la que seria
la seua última revisió.
África Belmonte Marín
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.