Pareixia que la vida s'havia oblidat d'ella, el seu rostre feia veure una vida plena de desil·lusions i amargures, els seus cabells desordenats, la sensació de solitud que transmeten els seus ulls, a més porta una cicatriu al braç esquerre.
La dona que no té sort en la vida ha viscut moltes desgràcies, ara denotava una aparença de solitud, però fa molt de temps va tindre prop el seu germà, de qui ella pensava que no l'anava a deixar, ja que tenia problemes per a caminar i estar dret per l'absència d'un peu, però per a la sorpresa d'ella, eixa característica no va interrompre l'allistament del seu germà per a la guerra. Ella no va tornar a tindre notícies del seu germà, i encara pensa que va tindre l'oportunitat i va fugir lluny per buscar una vida millor.
Va tindre un fill, que per a ella era el més important. Un dia anaren a comprar regals per a nadal amb el cotxe i de sobte van veure un vehicle... Oh! Quin fred que fa fora, s'acabava d'obrir la porta del metro i ja havia arribat a la meua parada.
Gerson Flor Madueño
1r de Batxillerat
IES el Quint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.