Es buida i entra més gent. Tot pareix un joc de relleus, quan
en baixa un, hi puja un altre.
Un home entra i s'espera de peu agafat d'un mànec. És curiós, va ben mudat i amb ulleres de sol que a penes deixen veure-li els ulls.
Un home entra i s'espera de peu agafat d'un mànec. És curiós, va ben mudat i amb ulleres de sol que a penes deixen veure-li els ulls.
Era boxejador, va guanyar la Copa d'Espanya fa un nou
anys, és a dir, és un geni de la boxa. Però al quart combat va
perdre l'ull dret. Immediatament anà a l'hospital més proper
acompanyat pel seu amic Enric. Li varen posar un ull de vidre
com a solució. Per això, l'home que entra i s'espera de peu
agafat d'un mànec té les ulleres de sol obscures, per evitar que
el miren als ulls.
Després, quan baixe del metro entropessarà i caurà a terra.
L'home agafat del mànec no sap que quan es caiga perdrà l'ull
de vidre i que les ulleres també li cauran. Es morirà de vergonya i
es quedarà més de cinc minuts a terra fins que un jove l'ajudarà
a alçar-se. L'home li explicarà perquè té només un ull i el jove
amable el comprendrà.
Carla Badimón
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.