Aquest és el cicle
de la vida, tothom naix, creix i mor però, jo no estic tan segur. Em dic Carles
i actualment tinc vint-i-un anys. Dos anys enrrere tenia quaranta-cinc, i
abans, huitanta.
Fa poc més de cinc
anys em trobava malalt, amb els cabells blancs i unes arrugues ben marcades,
tot el dia gitat al llit sense poder fer res. L'any passat treballava pels
matins com a professor a l'institut i totes les vesprades anava al gimnàs i, si
ho necessitava, a fer encàrrecs. A hores d'ara em trobe estudiant filologia
catalana a la universitat, sí, compartint el pis amb alguns dels meus companys
de la facultat. Puc dir que m'agrada la festa però en uns anys em quedaré sense
ella. Sembla complicat pensar que he tingut experiència treballant abans d'estudiar
però, suposa un aspecte positiu en la meua carrera, no? Tal vegada l'any que ve
estudie a l'institut, quins nervis! Encara que tinc més ganes d'anar a
primària, o de tindre quatre anys, vull viure eixa etapa en la vida en la qual
ets molt innocent i no t'importa res que no siga tindre el millor joguet.
En tot cas, ja sé
que en uns anys moriré però no tinc por, al cap i a la fi diuen que estar tan a
prop de l'inici de la vida és estar-ho de la mort.
Ana Peris Rosell 2n BAT A (IES Rei en Jaume, Alzira)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.