Una història misteriosa

Era dissabte, i com tots els caps de setmana, els meus amics i jo anàvem de festa però aqueix dia era una festa de disfresses. Cadascun anava disfressat diferent,des de portar solament una màscara fins a una disfressa ben elaborada.

Vam estar parlant amb un jove que anava d'home llop, i ens va impactar molt la seua cara, ja que s'hi assemblava molt.La festa va acabar tard i l'endemà ens va cridar i volia parlar amb nosaltres però en la seua casa. Estàvem espantats ja que solament el coneixíem de la nit anterior, però no ens ho vam pensar i vam anar. Quan vam arribar , ens va impactar en veure'l, seguia igual que en la festa. Vam entrar i ens vam prendre un cafè mentre ens explicava el que li ocorria. Ens va explicar que patia una malaltia des que va nàixer, que era l'augment descomunal de pèl corporal i fins i tot en la cara.No sabíem com reaccionar i li vam preguntar per què ens havia fet reunir-nos i ens va dir que mai havia eixit de casa dels seus pares al carrer, solament quan celebraven una festa de disfresses per a passar desapercebut.Així que no tenia relació amb la gent i se sentia trist i solitari, per açò ens va cridar, ja que com aqueixa nit ens vam conèixer i vam estar parlant bastant estona,pensava que a nosaltres no ens importaria ser amic d'ell. Nosaltres no vam dubtar en cap moment de ser amic d'ell, malgrat el seu físic. A partir d'aqueix moment ens va canviar la mentalitat i totes les setmanes anàvem a veure'l per a passar una estona amb ell i conversar.

Els següents mesos vam intentar ajudar-lo perquè isquera al carrer i no tinguera por a les reaccions, però a partir d'aqueix moment ja no el vam veure més. Vam intentar localitzar als seus pares però no hi havia resposta.Probablement,en ser una família acomodada no volien perdre el prestigi i per açò mai treien al seu fill de la casa on vivien.

Óscar Resa Simón, 2n Bat. A (IES Rei en Jaume, Alzira)