28 de febr. 2017

Les ales

Era la guardiana del cel, la filla del vent. Ella estava farta de contar estrelles i baixà a terra en poc més de dos núvols, amb l’autoestima buida i disposada a vendre les seues ales a qualsevol. No volia ser un monstre.

Ara caminava per un món ple d’ignorància, un món ple d’idèntics, un món que no era tan bonic com ella el veia des del firmament.

Decebuda d’aquest lloc i entregada a ella mateixa
va fer mitja volta amb les seues ales, cap a un enigma salvatge allà, al cel, d’on ella era, d’on ella era única.
Va vèncer els seus complexos i els va vèncer amb les seues ales.

A la seua tornada, els cels li feien lloc perquè enyoraven la seua singularitat.


Carolina Tudela Gamero (IES Rei en Jaume, Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada