28 de febr. 2017

Pecularietat a Hawaii

Natàlia estava feliç, anava a ser mare i ja havia arreglat tots els papers per a poder viure a Hawaii. Realment, li faltava poc per a posar-se de part, era el seu primer fill i ja tenia ganes de vore’l.

A la setmana següent d’instalar-se a la seua nova casa de Hawaii, el xiquet va nàixer. El va anomenar Carles i tenia moltíssimes ganes de tindre’l als seus braços. Només vore’l, es va fixar que les mans del seu fill semblaven una planta i es va quedar confosa.

Passaren uns anys i la mare es va fixar que les mans del seu fill eren palmeres. Carles es va fer major, va ser distint a tots els seus companys de classe, cosa que provocà que es deixara els estudis i se’n anara a buscar treball.

Al treball va conéixer una xica meravellosa i guapíssima, de la qual es va enamorar. S’anomenava Llúcia. Carles li va dir que l’estimava però que tenia una pecularietat que no sabia si acceptaria. Llúcia el va acceptar tal i com era, però mai es van poder abraçar perquè no volia fer-li mal amb les palmeres que tenia com a mans.


Carla Garcia Caballero, 2n batx C (IES Rei en Jaume, Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada