Els Serrà vivien prop
de la platja. Tots els matins eixien a passejar vora la mar. Era un vespre
d’estiu quan la senyora Serrà seia en una butaca, a la terrasa. De sobte, va
sentir un dolor al ventre. Sense adonar-se’n, un líquid es va estendre per tot
el terra i de colp es va marejar. El senyor Serrà va anar a l’habitació i va
vore a la seua dona en terra amb el ventre desinflat. La va ajudar i van anar
cap aquell soroll, una xiqueta havia eixit del ventre d’ella, amb els ulls verd
i la pell coberta d’escames.
La nena va ser
anomenada LluÏsa per les hores que es passava a la platja veient els peixos; a
les dues setmanes ja caminava i era capaç de seure.
Una nit els Serrà es
despertaren per una claror que entrava per la porta. Es van aixecar i van vore
a la nena asseguda de cara a la finestra, la lluna plena més lluminosa feia
l’efecte que la nit era un mar.
Al cap d’uns dies una
festa a la platja els esperava, deixaren a la xiqueta amb altres xiquets. Era
hora de tornar a casa, buscaren a Lluïsa però no hi era. La senyora Serrà pegà
un crit. Quan havia buscat per tots els racons es va quedar parada de cara al
mar. I es va fixar, a l’horitzó la nena nadava sense complicacions rodejada
d’altres peixos, aleshores desapareixeren i la senyora Serrà ho va comprendre:
la nena era lliure.
Paula González 2 Batx C (IES Rei en Jaume, Alzira)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.