28 de febr. 2017

Lluïsa i el mar

Els Serrà vivien prop de la platja. Tots els matins eixien a passejar vora la mar. Era un vespre d’estiu quan la senyora Serrà seia en una butaca, a la terrasa. De sobte, va sentir un dolor al ventre. Sense adonar-se’n, un líquid es va estendre per tot el terra i de colp es va marejar. El senyor Serrà va anar a l’habitació i va vore a la seua dona en terra amb el ventre desinflat. La va ajudar i van anar cap aquell soroll, una xiqueta havia eixit del ventre d’ella, amb els ulls verd i la pell coberta d’escames.

La nena va ser anomenada LluÏsa per les hores que es passava a la platja veient els peixos; a les dues setmanes ja caminava i era capaç de seure.

Una nit els Serrà es despertaren per una claror que entrava per la porta. Es van aixecar i van vore a la nena asseguda de cara a la finestra, la lluna plena més lluminosa feia l’efecte que la nit era un mar.

Al cap d’uns dies una festa a la platja els esperava, deixaren a la xiqueta amb altres xiquets. Era hora de tornar a casa, buscaren a Lluïsa però no hi era. La senyora Serrà pegà un crit. Quan havia buscat per tots els racons es va quedar parada de cara al mar. I es va fixar, a l’horitzó la nena nadava sense complicacions rodejada d’altres peixos, aleshores desapareixeren i la senyora Serrà ho va comprendre: la nena era lliure.

Paula González 2 Batx C (IES Rei en Jaume, Alzira)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.