EL FILL DELS SUNGEN

Mentre els altres xiquets podien jugar tranquil·lament al carrer, el fill dels Sungen havia de quedar-se a casa, sense poder aprofitar la seua infantesa, perquè no podia obrir els ulls com un xiquet normal. Cap metge coneixia amb certesa si eixos ulls eren sans o malalts, i el xiquet va intentar viure de la millor manera possible.

Un dia a l'escola un grup de nens es va aprofitar de la seua discapacitat visual i el va acorralar en un cantó. Ell no sabia molt bé el que passava al seu voltant, però de seguida es va penedir de no haver-li dit a la mestra que li fera companyia al pati.

- Com és que hui no estàs acompanyat, cec? - Ell no va contestar, aleshores se li arrimà un per darrere i li espentà. El xiquet va caure de genolls al terra i els altres aprofitaren per burlar-se’n.

Ell xiquet, amb moltíssima por, començà a cridar per veure si algú el sentia. Malauradament ningú no el sentí i el xiquet va acabar desorientat. Quan tocà el timbre la mestra eixí i el trobà plorant. Ell sentí els seus passos i va tenir por. Des d'eixe dia no confia en ningú mai més.

Andrea Boscà. 1r de batxillerat
IES GUADASSUAR